30 d’octubre, 2006

La festa de la democràcia...


Quantes vegades hem sentit dir a un candidat o un reporter a peu d’urna allò “d’avui és la gran festa de la democràcia”? No sé perquè, tinc la intuïció que aquest 1 de novembre la festa de la democràcia a Catalunya serà poc concorreguda. Tal i com us deia en un altre article d’aquest bloc, em sembla estar immers en una atmosfera de desencís i decepció vers la classe política, sobretot entre els més joves. De totes maneres, espero equivocar-me i que la festa tingui quòrum.

Per què dic això? Ja haureu notat la meva dèria en relacionar tot el què passa al país amb el nostre passat recent. I crec que ja vam estar prou temps sense poder votar en aquest país. Que vam haver de suportar durant 40 anys una dictadura que no ens deixava decidir res. Ara podem dir la nostra, votant un partit o cap. Si no ens convenç cap proposta, si volem fer arribar als partits polítics que els seus programes són una farsa, que la seva manera de funcionar ens fa angúnia i que no podem suportar el seus candidats, podem votar en blanc (sobre buit) o fer un vot nul (papereta ratllada, per exemple).

Hi ha qui diu que el vot en blanc afavoreix la majoria, jo no crec que això sigui del tot cert. Qui exerceix el vot en blanc fa ús del seu dret democràtic i deixa clara la seva posició respecte totes les opcions. En canvi, l’abstenció es pot confondre amb el desinterès del ciutadà pel què passa al seu voltant. L’abstenció sí que afavoreix el partit més votat.

Fa uns dies, un company em deia que els mitjans de comunicació mai es fan ressò del vot en blanc i sí de l’abstenció. Doncs si tothom que està desenganyat dels partits, votés en blanc o fés un vot nul enlloc de quedar-se a casa, us asseguro que en parlarien i molt.