Els Estats Units, líder mundial des del 1898

Aquests darrers dies tot el planeta ha estat pendent de la presa de possessió de Barak Obama com a president dels Estats Units d’Amèrica. Hi ha qui s’ho ha mirat amb esperança, d’altres amb admiració i segur que també n’hi ha hagut que s’ho han mirat amb recel, com si els hi sabés greu que els EUA acaparin tanta expectativa. Però hi ha algun dubte de que els EUA són el nº1 en el rànquing de països més poderosos del món? I una altra qüestió: en quin moment van esdevenir líders internacionals?

Ens hem de situar a finals del segle XIX, per veure com els EUA intervenen per primera vegada en l’esfera internacional, fora les seves fronteres. Fou l’any 1898 durant la –breu- guerra contra Espanya per fer-se amb el domini sobre Cuba, aleshores colònia espanyola. La majoria d’historiadors coincideixen en determinar aquest moment com l’origen de l’imperialisme “yanqui”. A partir d’aleshores, l’intervencionisme nord-americà fou creixent coincidint amb l’arribada de Theodore Roosevelt a la presidència l’any 1901, qui va iniciar el mètode expansionista anomenat “big stick” (gran bastó) degut als durs mitjans bèl·lics que utilitzà per “defensar la pàtria i restaurar l’ordre internacional”. Un altre nom que es donà a l’expansió americana fou “la diplomàcia del dòlar”en el cas que la intervenció es justifiqués per la protecció dels interessos financers nord-americans a l’estranger.

Amb aquests mètodes en pràctica, els Estats Units van anar situant-se estratègicament al món i amb la seva intervenció a les dues guerres mundials van acabar essent una superpotència mundial, títol que van compartir amb la Unió Soviètica durant els anys de la Guerra Freda i que actualment ostenten en solitari. En els últims anys només uns suposats actes terroristes han posat en entredit la supremacia nord-americana però realment hi ha algú avui o en un futur proper que pugui fer ombra als EUA en l’esfera mundial? Serà Obama un altre president expansionista?