11 d’abril, 2007

Demagògia domèstica


Les vacances de Setmana Santa són dies propicis per trobar-se amb família i amics i, és clar, per establir converses sobre temes diversos. L’actualitat sociopolítica sempre és un tema recurrent en aquests casos. Aquesta pasqua vaig assistir a un espectacle de demagògia domèstica, és a dir a una reproducció en petit comitè d’arguments poc o gens fonamentats dits amb tanta rotunditat que costava no creure-se’ls.

El tema en qüestió era l’excarceració de De Juana Chaos, un tema delicat però que si el “demagog” s’hagués pres la molèstia de llegir algun diari més o menys imparcial no els hagués reproduït mai amb la seguretat que ho va fer. El pitjor de tot és que els contertulians que no sabien massa de què anava el tema assentien amb el cap i es creien de pe a pa tot el que deia el confiat demagog. Sort que algun dels presents, sense defensar a De Juana, va rebatre el falsejat discurs aportant dades demostrables.

I aquest només és un exemple del que es repeteix cada dia, quan algú proclama falsos arguments per defensar un discurs que ha engegat i que no sap com sostenir. Uns ataquen l’ecologisme (el reciclatge no serveix per a res), altres acusen els immigrants (tots els “moros” són uns lladres), altres condemnen Catalunya (en Cataluña ya no se habla el castellano), etc.

La demagògia quotidiana és més perillosa del que sembla. Crea consciències al seu voltant que poden ser una poderosa arma política, sobretot quan s’acosten eleccions.