Val més tard que mai
Hi ha qui pensa que val més fer les coses tard que no fer-les. Doncs jo tenia pendent escriure quatre ratlles sobre una exposició que vaig anar a veure al CCCB ja fa dues setmanes. Una exposició que va estar tres mesos en cartell i que no vaig visitar fins a tres dies abans que la desmuntessin.
L’exposició que du per nom “En Transició” aborda el pas del franquisme a la democràcia des del punt de vista dels ciutadans i no de les elits socials ni polítiques. A mi no em va acabar d’enganxar la veritat, vaig trobar que hi havia temes als quals se’ls hi dedicava massa espai (com la psiquiatria) i d’altres que es tractaven poc (com els mitjans de comunicació). Però bé, com que no sóc cap crític museogràfic, imagino que l’exposició estava, en general, ben feta i que potser a mi el tema ja em comença a avorrir. Per cert, un amic em va dir que la idea de l’exposició és un plagi clar del llibre que vaig escriure el 2004 (Transitant). S’agraeix el comentari però jo no diria tant.
Bé, el que més em va sorprendre és que al final els visitants podien deixar gravada en vídeo una pregunta sobre l’època de la Transició per tal que els historiadors i comissaris de l’exposició poguessin donar-hi resposta. I la majoria de persones es qüestionaven si realment la transició cap a la democràcia es pot donar per finalitzada o si encara queden temes per resoldre. Jo no sóc el comissari de l’exposició però m’atreviria a dir que, efectivament, encara queden mooolts temes per resoldre i com a mostra, aquest bloc.
Per cert, venen eleccions, és moment de meditar, decidir i votar per intentar viure en una autèntica democràcia. Val més tard que mai, no?
L’exposició que du per nom “En Transició” aborda el pas del franquisme a la democràcia des del punt de vista dels ciutadans i no de les elits socials ni polítiques. A mi no em va acabar d’enganxar la veritat, vaig trobar que hi havia temes als quals se’ls hi dedicava massa espai (com la psiquiatria) i d’altres que es tractaven poc (com els mitjans de comunicació). Però bé, com que no sóc cap crític museogràfic, imagino que l’exposició estava, en general, ben feta i que potser a mi el tema ja em comença a avorrir. Per cert, un amic em va dir que la idea de l’exposició és un plagi clar del llibre que vaig escriure el 2004 (Transitant). S’agraeix el comentari però jo no diria tant.
Bé, el que més em va sorprendre és que al final els visitants podien deixar gravada en vídeo una pregunta sobre l’època de la Transició per tal que els historiadors i comissaris de l’exposició poguessin donar-hi resposta. I la majoria de persones es qüestionaven si realment la transició cap a la democràcia es pot donar per finalitzada o si encara queden temes per resoldre. Jo no sóc el comissari de l’exposició però m’atreviria a dir que, efectivament, encara queden mooolts temes per resoldre i com a mostra, aquest bloc.
Per cert, venen eleccions, és moment de meditar, decidir i votar per intentar viure en una autèntica democràcia. Val més tard que mai, no?
