19 de novembre, 2007

El camí de l’exili


Aquest cap de setmana m’he exiliat a França. He passat la frontera a peu, pel mig de la muntanya. Ni guàrdies civils ni gendarmes. Amb dos companys més, hem fet la mateixa ruta que va dur milers de persones a l’exili l’hivern del 1939, quan fugien de la repressió franquista. Entre ells, el president Companys, el lehendakari Aguirre i el president de la república espanyola, Manuel Azaña.

Es calcula que 50.000 persones van franquejar la frontera per aquest pas muntanyós que travessa el Coll de Lli. Carregats amb el poc que els quedava, en mig de la neu i temperatures sota zero. Altres passos com els de la Jonquera, Molló i Puigcerdà també estaven abarrotats.

El municipi on neix aquest camí és La Vajol i s’acostuma a dir que per uns dies va ser la capital del país donat que els presidents de Catalunya, d’Euskadi i de la República van fer-hi nit. Encara avui hi ha veïns del poble que tenen molta història per explicar com el propietari de la mina Canta, una explotació de talc on el govern de la república hi va emmagatzemar or i bona part de la col·lecció del museu del Prado durant la guerra.

Al mateix poble, però, també ens hem trobat persones que ens han recomanat no “remenar el passat” i “mirar endavant”. És clar que mirem endavant, sempre. Però no volem passar de llarg cap capítol de la nostra història. I menys després d’haver fet el mateix camí que tantes persones van haver d’emprendre pel sol fet de ser catalanes, basques, demòcrates o lliurepensadores.

13 de novembre, 2007

Mai coincidim en res


En aquests gairebé dos mesos sense escriure, donat que he estat de vacances i readaptant-me a la quotidianitat, han passat vàries coses susceptibles de ser comentades al bloc. Moltes d’aquestes coses tenen un punt en comú: han rebut l’oposició (i sovint el menyspreu) del Partit Popular. Vegem-ne 3 exemples:

1- Mentre que l’ex-vicepresident dels Estats Units i Premi Nobel de la Pau, Al Gore, visitava Espanya i alertava sobre el perill que suposa el canvi climàtic per a tots els habitants de la Terra, Mariano Rajoy afirmava que el seu cosí científic li havia assegurat que el canvi climàtic no és un problema tant important.

2- Amb pocs dies de diferència, el Parlament de Catalunya aprovava la creació del Memorial Democràtic (la primera institució de l’Estat dedicada a recuperar la memòria democràtica i a condemnar la repressió franquista) i el Congrés dels Diputats aprovava la Llei de la Memòria Històrica. En els dos casos amb el vot en contra del PP. Per què serà?

3- Un cop la justícia ha dictat sentència pels atemptats de l’11M i ha deixat clar que l’autoria dels fets només és imputable a una cèl·lula islamista, els dirigents del PP s’esforcen en mantenir l’enganyosa teoria que els va expulsar del poder l’any 2004 i encara no descarten que fos ETA.

De veritat que, quan s’acosten eleccions, em costa definir-me políticament, atès el nivell dels nostres dirigents i de tota l’oposició. Per això, un exercici que m’és força útil és anar descartant les opcions que menys em convencen i, oh sorpresa, entre els primers descartats sempre hi ha el PP. No em mal interpreteu, no és una qüestió visceral sinó una decisió meditada i raonada.

Les mentides continues, els atacs gratuïts, el menyspreu dels seus dirigents cap a altres maneres de pensar... tot això fa que el PP i jo mai coincidim en res.