20 d’agost, 2007

Brussel•les o Estrasburg?


Fa anys, quan feia de becari al Parlament Europeu, vaig tenir l’oportunitat d’assistir a un ple de l’Eurocambra a la seva seu d’Estrasburg i vaig poder veure de prop el funcionament intern d’una macro-institució com és aquesta assemblea de diputats de 25 països diferents. Una de les coses que més em van sobtar van ser els baguls metàl·lics que hi havia a la porta de cada un dels despatxos d’aquell flamant edifici. Eren les valises que un cop al mes s’utilitzen per traslladar documentació de Brussel·les (on el Parlament hi té la seu “permanent”) a Estrasburg. En aquest viatge també s’hi sumen centenars de funcionaris i de diputats que s’instal·len a la ciutat francesa quatre o cinc dies al mes.

El manteniment de l’edifici d’Estrasburg i el trasllat de persones i material suposa una despesa de 200 milions d’euros l’any. Amb aquesta xifra, per posar un exemple, Intermón-Oxfam podria triplicar el seu pressupost anual per lluitar contra les desigualtats al món. A més, cal tenir en compte el cost ambiental que suposen tots aquests viatges d'anada i tornada.

Llegint el diari AVUI, m’assabento que fa uns mesos que un grup d’eurodiputats va iniciar una campanya per establir com a única seu del Parlament la de Brussel·les (i mantenir la veïna seu de Luxemburg que acull només la secretaria general) per estalviar aquesta “eurodespesa pública” a la ciutadania. Però fins ara les institucions europees no n’han fet cas, segurament per no enfrontar-se a França que, evidentment, no recolza la moció.

La campanya inclou una recollida de signatures de ciutadans per convèncer els Estats membres de la UE que aprovin la iniciativa. Malgrat que la participació ciutadana és un tema complex que ompliria moltes pàgines d’aquest bloc, aquest és segurament un dels pocs exercicis de democràcia participativa a Europa que té un cert recolzament “oficial”, el dels grups parlamentaris que impulsen la moció.

Si creus que els ciutadans i ciutadanes de la UE ens podríem estalviar 200 milions d’euros l’any i vols signar en favor d'aquesta iniciativa, pots fer-ho aquí.

13 d’agost, 2007

Espais de la història


Avui fa 46 anys que es va iniciar la construcció del Mur de Berlín, quilòmetres i quilòmetres de formigó que van dividir la capital alemanya en dues ciutats, el país en dues repúbliques i el món en dos blocs. Durant gairebé 30 anys -fins el 1989- el Mur de Berlín va ser testimoni privilegiat de la història contemporània mundial i va veure com morien centenars de persones que el volien passar d’una banda a l’altra. Ara, l’ajuntament berlinès s’està plantejant com tirar endavant la milionària restauració dels fragments del mur que encara es conserven a la ciutat.

Alemanya – com Àustria i Polònia- ja conserva espais històrics del segle XX com són els camps de concentració nazis, per això cal creure que els fragments existents del Mur de Berlín seran restaurants i conservats com a testimoni de primer ordre per entendre la nostra història més recent.

Tant de bo a Espanya s’haguessin conservat amb el mateix convenciment els espais on van succeir importants capítols de la Guerra Civil i la dictadura franquista. Precisament, aquests dies es pot veure al Palau de la Virreina de Barcelona - fins el 9 de setembre- una exposició de fotografies d’Ana Teresa Ortega que, sota el nom de Cartografies Silenciades, mostra espais on Franco va instaurar camps de concentració i d’extermini dels que avui no en queda gairebé cap rastre, com ara la Plaça de Toros de Badajoz (on s’ha aixecat un modern palau de congressos) o el Camp de la Bota de Barcelona (on hi ha una esplanada de ciment que forma part de l’anomenat recinte del Fòrum).