Com estem?

Hi ha tres tipus de persones. Les que quan els hi pregunten que com estan sempre diuen “malament” i expliquen els seus infortunis. Les que diuen “na fent” tot arronsant les espatlles. I les que sempre asseguren que estan bé encara que no sigui cert. Jo em considero d’aquests últims. Per què entrar en intimitats i amoïnar els altres? Més val dir allò de “la família bé, gràcies” i tothom content.

A dia d’avui, però, si preguntes pel carrer que com va la política, et costa trobar ciutadans que et diguin “bé, gràcies”. A Catalunya, els qui han votat CiU se senten estafats, alguns votants del PSC no poden veure en Carod, molts votants d’ERC no volien fer Montilla president, els d’ICV estan perplexos amb la nova cartera de Saura, els de PP han perdut terreny i els de Ciudadanos estan constipats perquè no es tapen.

En aquest cas, jo tampoc diria que la cosa va bé, optaria per un “na fent” i començaria a exigir al nou govern que treballi per fer polítiques que beneficiïn de debò a tots els ciutadans. Exigiria que es creés d’una vegada per totes una Oficina antifrau que garanteixi la transparència de l’administració, que s’aprovés una Llei de l’habitatge que posi fre a la refotuda bombolla immobiliària, que s’aprovés un programa per recuperar la memòria històrica que dignifiqui el nostre passat, que les polítiques dirigides als joves fossin una prioritat del govern, etc.

En definitiva, exigiria al govern que es posés a TREBALLAR perquè algun dia puguem viure en una autèntica societat del benestar i puguem dir que, per fi, hem consolidat la transició a una democràcia plena.