Petita Llibertat

L’altre dia, traient la pols de la llibreria, no em vaig poder resistir a fullejar un àlbum de la fantàstica Mafalda. I vaig obrir justament per la tira en la què apareix per primera vegada el personatge de la diminuta Libertad, la més radical i baixeta de la colla. Segurament, el seu creador, l’argentí Quino (l’autor més audaç i intel·ligent que mai he llegit), va voler representar en la petita Libertad la veu dels ciutadans d’un país on els drets humans no es respectaven en aquella dècada dels 70. L’alçada del personatge era directament proporcional a les llibertats de la ciutadania.

Precisament, aquesta setmana un jutge argentí ha anul·lat l’indult que l’expresident Carlos Menem va atorgar a 3 responsables de la dictadura argentina per un cas de segrest: Jorge Videla (cap del Govern Militar del 1976 al 1981), Martínez de Hoz (ideòleg del règim) i Albano Harguindeguy (ex ministre de l’Interior), tots ells implicats en la desaparició de 30.000 ciutadans durant la dictadura militar.

Amb decisions com la d’aquest jutge, un país que ha viscut una dictadura podrà transitar cap una democràcia autèntica amb més garanties. No seria el cas d’Espanya.