06 de setembre, 2006

Castro i els Kéhayan


Sempre havia dit que volia visitar Cuba abans que morís Castro. I sort que ho vaig fer. L'aparició als mitjans de l'últim capítol de la recuperació del "Comandante" (minuciosament preparat pel seu servei de propaganda) m'ha fet recordar el debat intern que van mantenir el meu cor i el meu cap durant aquell viatge.

Vaig tenir una sensació similar a la que relaten Nina i Jean Kéhayan (un matrimoni comunista francès que es va instal·lar a l'URSS durant els anys 70) en el seu llibre "Calle del Proletario Rojo" (Ed.Blume, Barcelona 1979). La manca de llibertats i l'escassetat dels béns més bàsics, els va fer esvair l'idea paradisíaca de societat socialista, tot i que mai van renunciar als seus principis "rojos".

De la mateixa manera, s'esvaeix, en part, el mite de la revolució cubana quan t'escoltes els seus ciutadans. Diria que molts d'ells encara tenen devoció per Fidel però que no poden veure ni al seu germà Raül ni a la resta de la cúpula del partit. La realitat social ha minat la confiança en els dirigents.

Cuba s'apropa a un futur incert on instaurar una democràcia "no será fácil" (com diuen els cubans), especialment si tenim en compte que el voltor dels EUA planeja de prop per devorar-ne les restes.