13 de desembre, 2007

La unió fa la força


No fa massa dies, fent sobretaula, els meus pares recordaven com es van viure els primers anys de democràcia. Explicaven que es respirava una atmosfera d’il·lusió perquè la ciutadania començava a projectar, d’una manera o una altra, les llibertats que per fi se’ls concedia. Però més enllà d’allò personal, qui més qui menys també tenia un projecte col·lectiu. En el seu cas, van unir esforços amb altres veïns per impulsar la primera escola pública i catalana del districte.

Amb aquest record ben fresc, ahir vaig assistir a una assemblea de veïns al barri on visc actualment per mirar de crear una cooperativa de consum ecològic. I jo que només havia participat en assemblees d’estudiants i de treballadors on la causa estava perduda des del primer moment (la universitat i l’empresa eren immensament més fortes) vaig sortir d’allà molt satisfet. De seguida ens vam posar d’acord: a l’hora de triar el model de cooperativa, de fixar prioritats, d’organitzar-nos en comissions...

En definitiva, que de seguida ens vam entendre per unir forces i canviar alguna cosa que no ens agrada: els aliments transgènics, la fruita que no té gust, els intermediaris que es fan rics, els pagesos que cobren poc, etc.

Apel·lo doncs a l’esperit de la Transició que, si bé ens ha deixat moltes mancances gràcies a la desmemòria dels qui van pactar el canvi de règim, va aconseguir que amb la iniciativa ciutadana es transformessin moltes coses. Fora la mandra, la vergonya i el desconeixement voluntari. Ciutadans “normals” unim-nos!

3 comentaris:

Gerard Segú ha dit...

Les cooperatives de consumidors a banda d'uns projectes en increment i molt interessants, són una iniciativa que, més enllà dels temes ecològics, alimentaris i econòmics, acaben convertint-se en un espai d'unió de persones amb inquietuds i en motor de projectes a compartir per a canviar les coses, fent que les coses no s'aturin i que es transiti sense pausa cap a un món millor!

Ànims!!!!!

Eduard ha dit...

Estimat Oriol,

L'altre dia em va arribar un "Premi al blog solidari". Una distinció que em resulta particularment simpàtica, per allò que t'arriba de gent que et segueix i et diu d'aquesta manera que li agrada el teu bloc.

A més, el Premi al blog solidari et proposa el següent: «es tracta de distingir set blocaires que comparteixen idees i opinions, o que simplement mostren el que saben i ho fan d'una forma totalment altruista, generosa i voluntària, sols pel plaer de compartir.»

Així, que he decidit escriure't per informar-te que t'he nominat a aquest Premi, ja que m'encanten les teves reflexions, les trobo imprescindibles - a veure si t'animes i escrius més- i aprenc de les teves opinions...

Moltes gràcies i pots trobar més informació a l'entrada de El bloc dels viatges (http://blocdeviatges.blogspot.com/)

Apa, a veure quin dia quedem per dinar... després de festes, es clar... ufff... Una forta abraçada !!!!

Eduard

Gerard Segú ha dit...

Ei Eduard (i Oriol!!) Felicitats!!!
Una abraçada,