Nadal, temps de mentides
Odio les mentides, sempre ho he dit, però les que es diuen per Nadal, haig d’admetre que les tolero millor. Suposo que per la il·lusió que em feien de petit. Per això us podreu imaginar que l’article d’avui no l’he escrit jo però m’ha semblat que valia la pena penjar-lo. L’ha escrit un col·lega, el meu mestre a la ràdio (i no és el Puyal)...
"No és que sigui un expert en història o en marxisme, però Antonio Gramsci em cau bé. Primer, perquè va morir a la presó l’any 1937 després de ser condemnat a 20 anys per un tribunal feixista. Segon, perquè l’associo amb l’amic Antoni Gutiérrez, que ens va deixar fa ben poc. I tercer perquè deia allò que “la veritat és revolucionària”, que ha estat el meu lema i el meu objectiu de conducta personal. No sempre reeixit, tot s’ha de dir, clar.
Quan arriben aquests dies de festes nadalenques m’entren tots els mals. Perquè la veritat és postergada. Amb l’excusa de la il·lusió dels infants, s’imposen la mentida, la falsedat i, cada cop menys, també és cert, una certa religiositat.
Mai no li dic mentides al meu fill, que ara té 8 anys. Em sembla que Gramsci tenia raó i que només cal amagar la veritat a la canalla quan és excessivament dura o inexplicable, per ells. Desgràcies, malalties o morts massa properes no goso o no sé com explicar-les-hi.
Però per la resta, crec que s’ha d’anar amb la veritat per davant. Sinó, perdem credibilitat davant les generacions que pugen. No hi ha Reis que vagin per les cases a repartir joguines, ni Pares Noels que passin volant pel cel amb trineus arrossegats per cérvols. De la mateixa manera, que no hi ha vincles entre ETA i els terroristes que van posar les bombes als trens madrilenys aquell fatídic 11 de març.
"No és que sigui un expert en història o en marxisme, però Antonio Gramsci em cau bé. Primer, perquè va morir a la presó l’any 1937 després de ser condemnat a 20 anys per un tribunal feixista. Segon, perquè l’associo amb l’amic Antoni Gutiérrez, que ens va deixar fa ben poc. I tercer perquè deia allò que “la veritat és revolucionària”, que ha estat el meu lema i el meu objectiu de conducta personal. No sempre reeixit, tot s’ha de dir, clar.
Quan arriben aquests dies de festes nadalenques m’entren tots els mals. Perquè la veritat és postergada. Amb l’excusa de la il·lusió dels infants, s’imposen la mentida, la falsedat i, cada cop menys, també és cert, una certa religiositat.
Mai no li dic mentides al meu fill, que ara té 8 anys. Em sembla que Gramsci tenia raó i que només cal amagar la veritat a la canalla quan és excessivament dura o inexplicable, per ells. Desgràcies, malalties o morts massa properes no goso o no sé com explicar-les-hi.
Però per la resta, crec que s’ha d’anar amb la veritat per davant. Sinó, perdem credibilitat davant les generacions que pugen. No hi ha Reis que vagin per les cases a repartir joguines, ni Pares Noels que passin volant pel cel amb trineus arrossegats per cérvols. De la mateixa manera, que no hi ha vincles entre ETA i els terroristes que van posar les bombes als trens madrilenys aquell fatídic 11 de març.
No hi hauria d’haver lloc per la mentida i la manipulació de la informació a la nostra societat. Pedro J. Ramírez acaba de rebre un premi de l’Associació de la Premsa Madrilenya a la seva tasca periodística. A Madrid la caguen molt, a vegades. Premiar-lo és insultar els bons periodistes i la memòria de gent com Gramsci.
I els Reis d’Orient no existeixen. Potser si a Orient ho tinguessin clar estaríem més a prop de la pau a Palestina."
Siscu Baiges
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada