Recordant el pas de l’Ebre
El passat cap de setmana vaig assistir amb dos amics més al congrés internacional que es va fer a Móra d’Ebre per commemorar el 70è aniversari de la Batalla de l’Ebre, l’enfrontament més sagnant de la guerra civil espanyola.
La batalla es va iniciar el 25 de juliol del 1938 quan l’exèrcit republicà va passar per sorpresa a la riba oest del riu amb l’objectiu de recuperar terreny i d’alliberar el front de València de la pressió de l’exèrcit franquista. Malgrat l’èxit inicial de l’operació, el bàndol franquista va anar recuperant posicions i va establir una estratègia d’avançar cos a cos, quan de fet haguessin pogut ocupar Catalunya fàcilment des de Lleida. Això va prolongar la batalla durant tres mesos i mig i va provocar 130.000 baixes entre els dos exèrcits.
Dissabte, observant l’Ebre al seu pas per Móra, vaig recordar el que m’explicava el meu avi que amb 32 anys va participar en aquell enfrontament fratricida. Ell formava part de l’equip de pontaires que feien les passarel·les per creuar el riu. Sempre explicava que treballaven de nit i que durant el dia els avions feixistes bombardejaven els ponts que havien construït unes hores abans. Aquelles passarel·les que els havien de dur a la victòria i que els van dur a la mort o a una brutal repressió com va ser el cas de l’avi, pres i tancat en un camp de concentració.
Em vaig sentir una mica com la Barbara Stein, la protagonista de l’última novel·la que he llegit (El secret del brigadista, d’Andreu Claret, Ed. Columna, 2008) que explica la història d’una jove nord-americana que investiga la mort del seu avi, brigadista internacional, durant la guerra civil a Terres de l’Ebre. Aquí en teniu un fragment:
“La Barbara intentava reviure aquell juliol del 38. Pensava ens els sentiments que devien acompanyar l’avi mentre obeïa l’ordre de tirar amunt, a pas lleuger, per aprofitar l’efecte sorpresa de les primeres hores. Amb els ulls aclucats, ensordida per l’estridor dels insectes, s’esforçava a apropar-se a les vivències d’aquells homes. Els va obrir de sobte. Li havia semblat sentir l’estrall de les bombes que els avions alemanys llençaven sobre els ponts i les passarel·les que havien permès el pas del riu. Va percebre el terrabastall del bombardeig com si hi fos, li van fer mal els timpans i va notar el batec de la sang i la gola seca.”
La batalla es va iniciar el 25 de juliol del 1938 quan l’exèrcit republicà va passar per sorpresa a la riba oest del riu amb l’objectiu de recuperar terreny i d’alliberar el front de València de la pressió de l’exèrcit franquista. Malgrat l’èxit inicial de l’operació, el bàndol franquista va anar recuperant posicions i va establir una estratègia d’avançar cos a cos, quan de fet haguessin pogut ocupar Catalunya fàcilment des de Lleida. Això va prolongar la batalla durant tres mesos i mig i va provocar 130.000 baixes entre els dos exèrcits.
Dissabte, observant l’Ebre al seu pas per Móra, vaig recordar el que m’explicava el meu avi que amb 32 anys va participar en aquell enfrontament fratricida. Ell formava part de l’equip de pontaires que feien les passarel·les per creuar el riu. Sempre explicava que treballaven de nit i que durant el dia els avions feixistes bombardejaven els ponts que havien construït unes hores abans. Aquelles passarel·les que els havien de dur a la victòria i que els van dur a la mort o a una brutal repressió com va ser el cas de l’avi, pres i tancat en un camp de concentració.
Em vaig sentir una mica com la Barbara Stein, la protagonista de l’última novel·la que he llegit (El secret del brigadista, d’Andreu Claret, Ed. Columna, 2008) que explica la història d’una jove nord-americana que investiga la mort del seu avi, brigadista internacional, durant la guerra civil a Terres de l’Ebre. Aquí en teniu un fragment:
“La Barbara intentava reviure aquell juliol del 38. Pensava ens els sentiments que devien acompanyar l’avi mentre obeïa l’ordre de tirar amunt, a pas lleuger, per aprofitar l’efecte sorpresa de les primeres hores. Amb els ulls aclucats, ensordida per l’estridor dels insectes, s’esforçava a apropar-se a les vivències d’aquells homes. Els va obrir de sobte. Li havia semblat sentir l’estrall de les bombes que els avions alemanys llençaven sobre els ponts i les passarel·les que havien permès el pas del riu. Va percebre el terrabastall del bombardeig com si hi fos, li van fer mal els timpans i va notar el batec de la sang i la gola seca.”
