Tenir bona memòria

Qualsevol psicòleg ens recomanaria que per superar un xoc emocional (una agressió per exemple) cal poder exterioritzar-lo, analitzar-lo i aprendre a conviure amb ell. Això també deu ser aplicable a conflictes col·lectius. A Espanya, però, uns fets tant virulents com la guerra civil i la consegüent dictadura franquista s’han hagut de superar per les bones, sense possibilitat de fer teràpia. El franquisme va silenciar i reprimir amb duresa el bàndol dels vençuts i la tan lloada “transició” va passar full en blanc a 40 anys de dictadura, situant uns i altres al mateix nivell, agressors i agredits.

Ara, per primera vegada després de 30 anys de “democràcia”, el govern espanyol s’ha decidit a redactar un projecte de “llei de la memòria històrica” que ens hauria de permetre mirar el passat i analitzar-lo públicament per poder viure el present amb dignitat. Però resulta que el govern ha presentat un projecte on, per citar alguns exemples, ni contempla la il·legalitat del govern de Franco (imposat per un cop d’estat i una guerra) ni es planteja anul·lar els judicis que va aplicar la repressió franquista. Quina mena de psicòleg ens ajudaria a superar un trauma obviant que l’agressor era un delinqüent o passant per alt la pallissa a la que hem estat sotmesos?

En contra d’aquest projecte de llei, diverses persones i entitats de tota Espanya han redactat un manifest unitari per demanar al govern que corregeixi el seu contingut. S’hi pot adherir tothom qui ho vulgui, només cal enviar un email a coordinadoramh@gmail.com amb les següents dades:

- Nom i cognoms
- DNI
- Professió
- Correu electrònic