26 de febrer, 2007

Mentides, morts i aplaudiments


Feia dies que no escrivia perquè no tinc massa temps però la incredulitat, les ganes de riure (per no plorar) i la ràbia m'han animat a seure 5 minuts davant l'ordinador per escriure quatre ratlles i enganxar un parell d'enllaços.


El tema d'avui ja fa dies que ha vist la llum a tots els mitjans però no me n'he pogut estar. L'article en qüestió el protagonitza aquest senyor tan simpàtic de la fotografia (de tant graciós que és li podríem dir pallasso, amb permís d'en Tortell Poltrona i de Pallassos Sense Fronteres).


Veieu aquest vídeo de l'any 2003 i després mireu-vos aquest altre de fa uns dies.


Particularment, en el segon vídeo no sé què aplaudeix la gent. Deuen estar contents per tots els morts que hi ha hagut a l'Iraq (soldats espanyols i càmeres de televisió inclosos). Si no, no ho entenc.

08 de febrer, 2007

Tenir bona memòria


Qualsevol psicòleg ens recomanaria que per superar un xoc emocional (una agressió per exemple) cal poder exterioritzar-lo, analitzar-lo i aprendre a conviure amb ell. Això també deu ser aplicable a conflictes col·lectius. A Espanya, però, uns fets tant virulents com la guerra civil i la consegüent dictadura franquista s’han hagut de superar per les bones, sense possibilitat de fer teràpia. El franquisme va silenciar i reprimir amb duresa el bàndol dels vençuts i la tan lloada “transició” va passar full en blanc a 40 anys de dictadura, situant uns i altres al mateix nivell, agressors i agredits.

Ara, per primera vegada després de 30 anys de “democràcia”, el govern espanyol s’ha decidit a redactar un projecte de “llei de la memòria històrica” que ens hauria de permetre mirar el passat i analitzar-lo públicament per poder viure el present amb dignitat. Però resulta que el govern ha presentat un projecte on, per citar alguns exemples, ni contempla la il·legalitat del govern de Franco (imposat per un cop d’estat i una guerra) ni es planteja anul·lar els judicis que va aplicar la repressió franquista. Quina mena de psicòleg ens ajudaria a superar un trauma obviant que l’agressor era un delinqüent o passant per alt la pallissa a la que hem estat sotmesos?

En contra d’aquest projecte de llei, diverses persones i entitats de tota Espanya han redactat un manifest unitari per demanar al govern que corregeixi el seu contingut. S’hi pot adherir tothom qui ho vulgui, només cal enviar un email a coordinadoramh@gmail.com amb les següents dades:

- Nom i cognoms
- DNI
- Professió
- Correu electrònic

04 de febrer, 2007

Gràcies Neus!


El ritme entretallat de la gala televisada i el poc glamour que van destil·lar els presentadors no van deslluir el premi que la ciutadania va atorgar a Neus Català com la catalana de l’any 2006. Un reconeixement per haver lluitat sempre en el bàndol dels més febles, per haver salvat 180 nens enduent-se’ls a l’exili en plena guerra civil, per haver sobreviscut l’infern del camp de concentració de Ravensbrück i, sobretot, per la seva inesgotable dedicació a recuperar la memòria històrica i la dignitat de tants i tantes companyes de lluita.

Aquest premi podríem dir que també és un reconeixement a totes les persones grans que, d’una manera o altre, van resistir el franquisme (com la meva àvia, snif), als qui van patir el nazisme o als qui avui lluiten per un món més just (una expressió que ja comença a sonar a tòpic).

Per tota aquesta tasca, gràcies Neus! I gràcies a tots els que l’heu votada.