Dia Internacional del Migrant
Ahir va ser el Dia Internacional del Migrant (malgrat que els actes de celebració van tenir lloc diumenge passat). L’any 2000 les Nacions Unides van proclamar el 18 de desembre com un dia per promoure els drets humans de tots els migrants i per a reconèixer les aportacions que les persones immigrades realitzen tan als seus països d’origen com a les societats que les acullen.
Amb aquesta jornada com a teló de fons, recordo un llibre que vaig llegir fa uns mesos, Sinaia. El vaixell de l’exili (Columna edicions, 2006). Es tracta d’una novel·la que explica la història de 1.800 refugiats espanyols que, a bord del vaixell Sinaia, van haver de deixar el seu país a les acaballes de la Guerra Civil rumb a Mèxic, per evitar represàlies o simplement conservar la vida. En reprodueixo un fragment que descriu l’arribada del vaixell a Mèxic:
“Vint mil obrers atapeint els molls, saludant-nos, victorejant-nos, com si enlloc de perdre una Guerra l’haguéssim guanyat, fent voleiar estendards i enrogallant-se amb els crits d’ànim i benvinguda (…) Tota aquesta recepció havia estat preparada per endavant, minuciosament, per les autoritats mexicanes (…) Res a l’atzar. Ens cridaven que érem a casa.”
Us sembla que avui a casa nostra rebem els immigrants de la mateixa manera? Cal reflexionar.
Amb aquesta jornada com a teló de fons, recordo un llibre que vaig llegir fa uns mesos, Sinaia. El vaixell de l’exili (Columna edicions, 2006). Es tracta d’una novel·la que explica la història de 1.800 refugiats espanyols que, a bord del vaixell Sinaia, van haver de deixar el seu país a les acaballes de la Guerra Civil rumb a Mèxic, per evitar represàlies o simplement conservar la vida. En reprodueixo un fragment que descriu l’arribada del vaixell a Mèxic:
“Vint mil obrers atapeint els molls, saludant-nos, victorejant-nos, com si enlloc de perdre una Guerra l’haguéssim guanyat, fent voleiar estendards i enrogallant-se amb els crits d’ànim i benvinguda (…) Tota aquesta recepció havia estat preparada per endavant, minuciosament, per les autoritats mexicanes (…) Res a l’atzar. Ens cridaven que érem a casa.”
Us sembla que avui a casa nostra rebem els immigrants de la mateixa manera? Cal reflexionar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada