Mai coincidim en res
En aquests gairebé dos mesos sense escriure, donat que he estat de vacances i readaptant-me a la quotidianitat, han passat vàries coses susceptibles de ser comentades al bloc. Moltes d’aquestes coses tenen un punt en comú: han rebut l’oposició (i sovint el menyspreu) del Partit Popular. Vegem-ne 3 exemples:
1- Mentre que l’ex-vicepresident dels Estats Units i Premi Nobel de la Pau, Al Gore, visitava Espanya i alertava sobre el perill que suposa el canvi climàtic per a tots els habitants de la Terra, Mariano Rajoy afirmava que el seu cosí científic li havia assegurat que el canvi climàtic no és un problema tant important.
2- Amb pocs dies de diferència, el Parlament de Catalunya aprovava la creació del Memorial Democràtic (la primera institució de l’Estat dedicada a recuperar la memòria democràtica i a condemnar la repressió franquista) i el Congrés dels Diputats aprovava la Llei de la Memòria Històrica. En els dos casos amb el vot en contra del PP. Per què serà?
3- Un cop la justícia ha dictat sentència pels atemptats de l’11M i ha deixat clar que l’autoria dels fets només és imputable a una cèl·lula islamista, els dirigents del PP s’esforcen en mantenir l’enganyosa teoria que els va expulsar del poder l’any 2004 i encara no descarten que fos ETA.
De veritat que, quan s’acosten eleccions, em costa definir-me políticament, atès el nivell dels nostres dirigents i de tota l’oposició. Per això, un exercici que m’és força útil és anar descartant les opcions que menys em convencen i, oh sorpresa, entre els primers descartats sempre hi ha el PP. No em mal interpreteu, no és una qüestió visceral sinó una decisió meditada i raonada.
Les mentides continues, els atacs gratuïts, el menyspreu dels seus dirigents cap a altres maneres de pensar... tot això fa que el PP i jo mai coincidim en res.
1- Mentre que l’ex-vicepresident dels Estats Units i Premi Nobel de la Pau, Al Gore, visitava Espanya i alertava sobre el perill que suposa el canvi climàtic per a tots els habitants de la Terra, Mariano Rajoy afirmava que el seu cosí científic li havia assegurat que el canvi climàtic no és un problema tant important.
2- Amb pocs dies de diferència, el Parlament de Catalunya aprovava la creació del Memorial Democràtic (la primera institució de l’Estat dedicada a recuperar la memòria democràtica i a condemnar la repressió franquista) i el Congrés dels Diputats aprovava la Llei de la Memòria Històrica. En els dos casos amb el vot en contra del PP. Per què serà?
3- Un cop la justícia ha dictat sentència pels atemptats de l’11M i ha deixat clar que l’autoria dels fets només és imputable a una cèl·lula islamista, els dirigents del PP s’esforcen en mantenir l’enganyosa teoria que els va expulsar del poder l’any 2004 i encara no descarten que fos ETA.
De veritat que, quan s’acosten eleccions, em costa definir-me políticament, atès el nivell dels nostres dirigents i de tota l’oposició. Per això, un exercici que m’és força útil és anar descartant les opcions que menys em convencen i, oh sorpresa, entre els primers descartats sempre hi ha el PP. No em mal interpreteu, no és una qüestió visceral sinó una decisió meditada i raonada.
Les mentides continues, els atacs gratuïts, el menyspreu dels seus dirigents cap a altres maneres de pensar... tot això fa que el PP i jo mai coincidim en res.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada