30 anys d'eleccions

El 15 de juny se celebra el 30è aniversari de les primeres eleccions generals a Espanya després de quaranta anys de franquisme. Quaranta anys sense poder votar. S’estan fent diversos actes institucionals i programes de televisió per commemorar l’efemèride i segur que en molts d’aquests es dirà que aquelles van ser les primeres eleccions democràtiques. El cert és que no ho van ser del tot.

Per reforçar aquest argument explicaré que ahir, en un d’aquests actes, el ponent convidat (Andreu Mayayo, professor d’història de la UB) va opinar que aquelles votacions no es poden titllar de democràtiques per diverses raons: encara hi havia presos polítics, els joves no podien votar fins els 20 anys, es va dificultar el vot als residents a l’estranger, i fins i tot la Junta electoral central va admetre no tenir els recomptes complets de totes les demarcacions.

En canvi, la participació i els resultats sí que es pot dir que van donar peu a la democràcia, malgrat que aleshores van guanyar els tardofranquistes agrupats a la UCD amb Adolfo Suárez al capdavant. Es va bandejar l’extrema dreta, el Partit Socialista es constituïa com a segona força i a Catalunya nacionalistes i socialistes van dominar amb comoditat.

Resumint, a Espanya la democràcia va ser una conseqüència de les eleccions del 1977 i no al revés. Que serveixi això per derrotar l’apatia ciutadana de les darreres eleccions. Que els partits no ens convencen només és una excusa per quedar-se a casa i no implicar-se. A les urnes hi ha moltes opcions (partits minoritaris, vot nul, vot en blanc, escons insubmisos, etc.) i, ens agradi o no, en democràcia aquestes són les normes del joc. Està clar que amb la participació ciutadana es poden canviar les coses, tal com va passar ara fa 30 anys.