28 de gener, 2007

Cinc minuts pel planeta


M’ha arribat per dues bandes un email d’aquells que demana ser reenviat per tal d’arribar al màxim de gent. Aquesta vegada el text en qüestió proposa una apagada de tots els llums i electrodomèstics durant cinc minuts aquest dijous 1 de febrer, de les 19.55h a les 20h. Sembla que l’acció ha sorgit a França de la mà de l’Aliança pel Planeta (una agrupació de vàries ONGs) i que s’ha estès per diversos països del món.

La data escollida coincideix amb la presentació a Paris d’un informe elaborat per un grup d’experts de les Nacions Unides sobre el canvi climàtic. D’aquesta manera l’Aliança pel Planeta pretén cridar l’atenció dels polítics perquè, des de la seva posició de poder, facin alguna cosa seriosa per aturar l’acció de l’home en l’escalfament de la Terra.

Donat que a través de les urnes cap partit polític no ha fet massa cas d’aquesta voluntat de molts ciutadans, l’apagada de dijous pot ser una bona manera de fer-se sentir. Jo de moment m’ho he apuntat a l’agenda. Ara que, ben pensat, també m’apuntaré que cal estalviar energia cada dia, tampoc deu costar tant.

17 de gener, 2007

Dante al Congrés


La nit que van matar Ernest Lluch estava fent unes cerveses amb companys de la facultat. Quan ens en vam assabentar, va començar una discussió en la qual em vaig quedar sol posicionant-me en contra d’ETA. No comprenia els arguments de la resta que, excusant-se en la pèssima política antiterrorista d’Aznar, no acabaven de condemnar l’atemptat. Em vaig sentir en mig d’una situació dantesca (adj. relatiu a l'obra de Dante, dit d’una escena que causa espant).

Amb el temps he comprès que l’actitud dels meus companys responia a la realitat concreta d’aquell moment. Érem estudiants que, mancats de barricades al carrer, preteníem erigir-nos com els hereus del maig del 68 en un moment en que governava la dreta més rància. No ho justifico però, al cap i a la fi, eren les opinions personals d'uns ciutadans anònims.

Però ni Dante hagués narrat millor les grotesques escenes que s’han viscut aquests dies al Congrés dels Diputats, durant el debat sobre política antiterrorista. Feia fredor veure com Mariano Rajoy intentava treure rèdit de l’atemptat de Barajas. Feia fàstic sentir les acusacions del PP quan fa tres anys la seva política va ser el causant de l’atemptat més sagnant que s’ha viscut a Espanya. Feia angúnia pensar que tant uns com altres eren allà per protagonitzar un espot televisiu i guanyar-se la ciutadania.

Aquest debat no era una conversa d’estudiants en un bar. Els crido a l’ordre, senyors diputats.

11 de gener, 2007

Sobreviure Ravensbrück


Quan van ser alliberades, les supervivents del camp de concentració de Ravensbrück (la majoria dones, però també hi havia homes i nens) es van jurar que mentre visquessin explicarien tot el que havien patit allà dins. La Neus Català (Els Guiamets –Tarragona- 1915) era una d’aquestes dones que va perdre la joventut en aquell infern.

Tal com ha explicat ella mateixa “a Ravensbrück es moria de mil maneres, afusellades, ofegades a les letrines, de cops de bastó, o cremades vives al forn crematori com fou el cas de la jove mare Sofia Liman. Fins i tot algunes, vençudes pel sofriment, morien electrocutades en llançar-se a les filferrades elèctriques”.

La Neus Català ha dedicat mitja vida a lluitar contra els règims totalitaris a Europa i l’altra mitja a mantenir viva la memòria d’aquells anys. Per justícia, per dignitat. Ara és candidata a guanyar el premi Català de l’Any 2006, organitzat per El Periódico de Catalunya i TV3. Sense desmerèixer la resta de candidats (metges, futbolistes, cantants...), crec que enguany el premi hauria de ser concedit a la Neus. Per la seva llarga trajectòria vital, perquè l’any 2006 ha estat l’Any de la Recuperació de la Memòria Històrica, perquè en els últims anys aquest premi només l’ha guanyat una dona i per moltes més raons que ocuparien tot el bloc.

El premi s’atorga per votació popular i el termini per votar es tanca el 31 de gener (entre tots els votants sortejaran un viatge a la República Dominicana). Hi ha tres maneres de participar:

- Trucant al telèfon 806.11.77.11 (0,30 cts/min)
- Enviant un sms al 7033 amb el text: CATALA. NEUS CATALA
- A través del web de TV3 (previ registre)

02 de gener, 2007

El segell del franquisme


La transició s’està fent llarga en aquest país. El diari El Mundo comença l’any oferint als seus lectors una col·lecció de segells, de paper moneda i de bitllets de loteria de l’època franquista. I direu: què té de dolent fer difusió d’un material que es podria considerar històric i, fins i tot, pedagògic? Doncs, segons el meu parer, el diari ha dissenyat un col·leccionable i ha donat un to a la seva publicitat que gairebé fan apologia sentimental del franquisme. El lema de la promoció és el “El sello que nos dejó el franquismo” i l’anunci de televisió diu que podrem recordar les “creencias del franquismo”. Trobo que si volien fer un col·leccionable sobre la petjada que ens va deixar Franco haguessin pogut editar un biografia de cada una de les persones que el seu règim va matar. A més, cal tenir en compte que es tracta de reproduccions d’uns “papers” que Franco va utilitzar per fer apologia del seu ideari i de personatges que obligava a venerar, una mena de cartells publicitaris en petit.

És obvi que El Mundo és un diari de dretes i que els seus lectors acostumen a ser persones amb certa simpatia pel nostre passat, però a mi em continua sorprenent que es faci apologia (si voleu, encoberta) d’un règim que es va imposar per la força, que va dur moltes morts i que va suposar la pèrdua de llibertats per la majoria de la població.