Québec i Catalunya
Acabo d’arribar d’un viatge de feina al Québec i si no fos pel fred i per les hores de vol es podria dir que no he sortit de Catalunya. Exageracions a banda, les similituds entre els dos països són moltes més de les que m’esperava. Per començar, tenen un volum de població molt similar i en ambdós llocs s’apropa als 7,5 milions d’habitants. Això sí, el Québec té una superfície en km2 que multiplica per 50 la de Catalunya. Però és en el terreny de la realitat política i social on trobem més semblances.
Si a Catalunya, a meitat dels anys 70, quan va morir Franco, va començar una Transició (inacabada) cap a la democràcia que va permetre recuperar les nostres institucions i la nostra llengua, als anys 60 al Québec va començar l’anomenada Revolució Tranquil·la de la mà del primer ministre Jean Lesage. Després de 15 anys d'un govern repressor dirigit per Maurice Duplessis (conegut com "La Gran Foscor") durant el qual es va excloure els francòfons de les posicions econòmiques, Lesage va emprendre una potent política econòmica que incloïa la nacionalització de la producció elèctrica i la creació d’empreses i bancs quebequesos.
El creixement econòmic de la regió fou prodigiós i va anar acompanyat d’altres reformes socioculturals així com d’un augment de l’autoestima de la població francòfona del Canadà. L’any 1977, per exemple, el sobiranista Partit Quebequès de René Lévesque que havia guanyat les eleccions l’any abans va promulgar la llei 101 i el francès passava a ser l’única llengua oficial del Québec (fins el moment compartida amb l’anglès).
Es pot dir que avui el Québec s’ha convertit en el principal defensor de la llengua francesa fins i tot per davant de França, on cada dia són més comuns els anglicismes. Com a anècdota us diré que els senyals de trànsit de STOP al Québec hi posa “ARRÊTE” (“aturis” en francès).
Malgrat tot, el govern del Québec encara depèn d’Ottawa (seu del govern federal del Canadà) per temes tant importants com les infraestructures, tal com passa entre Catalunya i Madrid. Això sí, al Québec han pogut fer ja dos referèndums per decidir si continuaven formant part del Canadà o no, un l’any 1980 i l’altre el 1995. En l’últim, el no va guanyar amb només el 50,4% dels vots però, en tot cas, va ser una decisió presa pacífica i democràticament per la ciutadania.
Ben pensat, potser no hi ha tantes similituds entre Catalunya i el Québec, oi?
Si a Catalunya, a meitat dels anys 70, quan va morir Franco, va començar una Transició (inacabada) cap a la democràcia que va permetre recuperar les nostres institucions i la nostra llengua, als anys 60 al Québec va començar l’anomenada Revolució Tranquil·la de la mà del primer ministre Jean Lesage. Després de 15 anys d'un govern repressor dirigit per Maurice Duplessis (conegut com "La Gran Foscor") durant el qual es va excloure els francòfons de les posicions econòmiques, Lesage va emprendre una potent política econòmica que incloïa la nacionalització de la producció elèctrica i la creació d’empreses i bancs quebequesos.
El creixement econòmic de la regió fou prodigiós i va anar acompanyat d’altres reformes socioculturals així com d’un augment de l’autoestima de la població francòfona del Canadà. L’any 1977, per exemple, el sobiranista Partit Quebequès de René Lévesque que havia guanyat les eleccions l’any abans va promulgar la llei 101 i el francès passava a ser l’única llengua oficial del Québec (fins el moment compartida amb l’anglès).
Es pot dir que avui el Québec s’ha convertit en el principal defensor de la llengua francesa fins i tot per davant de França, on cada dia són més comuns els anglicismes. Com a anècdota us diré que els senyals de trànsit de STOP al Québec hi posa “ARRÊTE” (“aturis” en francès).
Malgrat tot, el govern del Québec encara depèn d’Ottawa (seu del govern federal del Canadà) per temes tant importants com les infraestructures, tal com passa entre Catalunya i Madrid. Això sí, al Québec han pogut fer ja dos referèndums per decidir si continuaven formant part del Canadà o no, un l’any 1980 i l’altre el 1995. En l’últim, el no va guanyar amb només el 50,4% dels vots però, en tot cas, va ser una decisió presa pacífica i democràticament per la ciutadania.
Ben pensat, potser no hi ha tantes similituds entre Catalunya i el Québec, oi?
2 comentaris:
Ei guapot!!!
Què tal el viatge?? Com a mínim fred!!!
Ja m'explicaràs tots (tots!!) els detalls!!!
Una abraçada i benvingut de nou a casa!
Merci tio! El viatge molt concentrat però fructífer. Espero que aviat tinguem joves quebequesos/es per aquí rondant... Molts records al Guiu & Co.!!!
Publica un comentari a l'entrada