19 de novembre, 2007

El camí de l’exili


Aquest cap de setmana m’he exiliat a França. He passat la frontera a peu, pel mig de la muntanya. Ni guàrdies civils ni gendarmes. Amb dos companys més, hem fet la mateixa ruta que va dur milers de persones a l’exili l’hivern del 1939, quan fugien de la repressió franquista. Entre ells, el president Companys, el lehendakari Aguirre i el president de la república espanyola, Manuel Azaña.

Es calcula que 50.000 persones van franquejar la frontera per aquest pas muntanyós que travessa el Coll de Lli. Carregats amb el poc que els quedava, en mig de la neu i temperatures sota zero. Altres passos com els de la Jonquera, Molló i Puigcerdà també estaven abarrotats.

El municipi on neix aquest camí és La Vajol i s’acostuma a dir que per uns dies va ser la capital del país donat que els presidents de Catalunya, d’Euskadi i de la República van fer-hi nit. Encara avui hi ha veïns del poble que tenen molta història per explicar com el propietari de la mina Canta, una explotació de talc on el govern de la república hi va emmagatzemar or i bona part de la col·lecció del museu del Prado durant la guerra.

Al mateix poble, però, també ens hem trobat persones que ens han recomanat no “remenar el passat” i “mirar endavant”. És clar que mirem endavant, sempre. Però no volem passar de llarg cap capítol de la nostra història. I menys després d’haver fet el mateix camí que tantes persones van haver d’emprendre pel sol fet de ser catalanes, basques, demòcrates o lliurepensadores.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Veig que vas agafant el ritme!!!
Molt bé, molt bé!!!

Una abraçada,

Assumpta Montellà i Carlos ha dit...

és una bona ruta per a conèxer la nostra història més recent.
Vas deixar-te però la mina d'en Negrín, un episodi apassionant.

"Transitant" ha dit...

Gràcies pel comentari Assumpta. Sí que vam estar a la mina Canta (o d'en Negrín), el seu propietari ens la va ensenyar i ens va explicar molts "secrets". Enhorabona pel teu llibre (El setè camió)!

Assumpta Montellà i Carlos ha dit...

gràcies transitant,
aquest dissabte hi torno a la Vajol per fer una mini ruta de l'exili entre el coll de Lli i el Coll de Manrella.
Després seguirem en bus per anar a la Maternitat d'Elna.
petons.

Eduard ha dit...

Benvingut a Barcelona, ja m'explicaràs les vacances... veig que ja has tornat a la lluita diària per un món millor, gràcies !!! i ànim que d'aqui a les eleccions sentirem de molt grosses...

Anònim ha dit...

hola transitant

m'agrada molt el teu bloc, hi he anat a parar buscant informació de La Vajol, tinc intenció "d'exiliar-me", aquest dies, vull fer una travessa a peu des de Barcelona fins a La Vajol o bé Puigcerdà o La Jonquera, un problema que em trobo si vaig a La Vajol és que no he pogut trobar cap transport públic per a la tornada, saps tu si hi ha tranport públic o si n'hi ha a algun poble proper? em pots escriure a ropits [arroba] yahoo.com o a les adreces que surten a la meva pàgina web

pep-lluís