Brussel•les o Estrasburg?
Fa anys, quan feia de becari al Parlament Europeu, vaig tenir l’oportunitat d’assistir a un ple de l’Eurocambra a la seva seu d’Estrasburg i vaig poder veure de prop el funcionament intern d’una macro-institució com és aquesta assemblea de diputats de 25 països diferents. Una de les coses que més em van sobtar van ser els baguls metàl·lics que hi havia a la porta de cada un dels despatxos d’aquell flamant edifici. Eren les valises que un cop al mes s’utilitzen per traslladar documentació de Brussel·les (on el Parlament hi té la seu “permanent”) a Estrasburg. En aquest viatge també s’hi sumen centenars de funcionaris i de diputats que s’instal·len a la ciutat francesa quatre o cinc dies al mes.
El manteniment de l’edifici d’Estrasburg i el trasllat de persones i material suposa una despesa de 200 milions d’euros l’any. Amb aquesta xifra, per posar un exemple, Intermón-Oxfam podria triplicar el seu pressupost anual per lluitar contra les desigualtats al món. A més, cal tenir en compte el cost ambiental que suposen tots aquests viatges d'anada i tornada.
Llegint el diari AVUI, m’assabento que fa uns mesos que un grup d’eurodiputats va iniciar una campanya per establir com a única seu del Parlament la de Brussel·les (i mantenir la veïna seu de Luxemburg que acull només la secretaria general) per estalviar aquesta “eurodespesa pública” a la ciutadania. Però fins ara les institucions europees no n’han fet cas, segurament per no enfrontar-se a França que, evidentment, no recolza la moció.
La campanya inclou una recollida de signatures de ciutadans per convèncer els Estats membres de la UE que aprovin la iniciativa. Malgrat que la participació ciutadana és un tema complex que ompliria moltes pàgines d’aquest bloc, aquest és segurament un dels pocs exercicis de democràcia participativa a Europa que té un cert recolzament “oficial”, el dels grups parlamentaris que impulsen la moció.
El manteniment de l’edifici d’Estrasburg i el trasllat de persones i material suposa una despesa de 200 milions d’euros l’any. Amb aquesta xifra, per posar un exemple, Intermón-Oxfam podria triplicar el seu pressupost anual per lluitar contra les desigualtats al món. A més, cal tenir en compte el cost ambiental que suposen tots aquests viatges d'anada i tornada.
Llegint el diari AVUI, m’assabento que fa uns mesos que un grup d’eurodiputats va iniciar una campanya per establir com a única seu del Parlament la de Brussel·les (i mantenir la veïna seu de Luxemburg que acull només la secretaria general) per estalviar aquesta “eurodespesa pública” a la ciutadania. Però fins ara les institucions europees no n’han fet cas, segurament per no enfrontar-se a França que, evidentment, no recolza la moció.
La campanya inclou una recollida de signatures de ciutadans per convèncer els Estats membres de la UE que aprovin la iniciativa. Malgrat que la participació ciutadana és un tema complex que ompliria moltes pàgines d’aquest bloc, aquest és segurament un dels pocs exercicis de democràcia participativa a Europa que té un cert recolzament “oficial”, el dels grups parlamentaris que impulsen la moció.
Si creus que els ciutadans i ciutadanes de la UE ens podríem estalviar 200 milions d’euros l’any i vols signar en favor d'aquesta iniciativa, pots fer-ho aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada